Tàpies

per Antoni Montserrat Solé

Ha mort Antoni Tàpies. Se n’està dient molt i molt bé en les necrològiques. Voldria assenyalar aquí només la coherència entre la seva voluntat d’avantguarda, de creació per sobre de tot, i el seu compromís amb les idees del comunisme, i en concret amb el PSUC.

La relació de l’avantguarda artística i el comunisme no va ser incidental. Ja en el surrealisme, a França i aquí, Breton i Aragon, Dalí i Gasch, la idea de progrés social i de ruptura amb la burgesia apareixen entrellaçades. Després es presentà la ruptura, per molts motius i no solament perquè Aragon volgués escriure prosa. Aquí a la postguerra l’avantguarda del Dau al Set és indestriable, com en seran prova Arnau Puig i Joan Brossa, i també Tàpies de la defensa dels ideals emancipadors que representava el comunisme. Tàpies és molt més que un company de viatge i la seva figura depassa l’estricte camp de la política, però en aquesta nota de condol d’urgència és bo recordar-lo com un dels nostres, des de la humilitat i el respecte per part nostra.

(A la foto de Pilar Aymerich, a la Fundació Miró amb un Gregori López Raimundo acabat de sortir de la presó).