Fraga: un altre franquista mor al llit

En l'hora de la mort, usualment es demana respecte per la memòria del difunt. Avui s'han enunciat tants elogis sobre el vell jerarca franquista que s'han traspassat els límits de l'obscenitat política. I això que a l'Estat Espanyol tenim experiència d'adulació a impresentables ex-feixistes, com va ser el cas en el moment de l'òbit de José Antonio Samaranch.

Respecte per la memòria dels difunts. Això és precisament el que Fraga no va exhibir mai. I això és el que recentment va intentar reclamar, quan ja era massa tard, la Comisión pola Recuperación da Memoria Histórica de A Coruña davant la justícia argentina. No va mostrar compassió per Julián Grimau, de qui va dir que era “un assassí repugnant”. Tampoc no ho va fer pels obrers morts per la policia a Vitòria el 1976, mentre ell era Ministre “de la Gobernación”. Que no esperin, per tant, cap respecte per part nostra.

Amb la sacrosanta Transició imposada per la dreta i per alguns dirigents sense escrúpols de l'esquerra ja ens van intentar fer renunciar a la nostra memòria. Han calgut trenta anys per poder desfer el camí recorregut en direcció equivocada i reconnectar les generacions de la guerra i antifranquista amb els joves. La dreta no ha renunciat al seu poder, al seu programa, als seus herois, com “don Manuel” no va renunciar mai a Franco.

Nosaltres tampoc no hem renunciat a les nostres idees, als nostres morts, a la nostra dignitat.