El Manifest

Sobre Günter Grass i l'Estat d'Israel

Barcelona, 13 d'abril de 2012

La Xarxa Socialista Unificada de Catalunya es congratula de la declaració de l'escriptor Günter Grass com a "persona non grata" per l'Estat terrorista d'Israel. Considerem que és un honor, en els moments actuals, ser declarat "persona non grata" per un Estat els governs del qual venen massacrant i privant dels drets més elementals, començant pel dret al propi territori, desenes de milers de palestins, amenaçant altres països amb un armament atòmic que posseeixen en exclusiva al Pròxim Orient i que han aconseguit amb la hipòcrita complicitat de l'anomenat "Occident" (estranya denominació que sembla incloure certs països de l'Extrem Orient...) i, last but not least, que ha ignorat i desafiat desenes de resolucions de les Nacions Unides sense que cap Estat membre del mateix "Occident" gosés fer-hi el més mínim comentari crític.

Felicitem, doncs, l'escriptor Günther Grass, tot esperant que arribi el dia en què finalment l'anomenada "comunitat internacional" deixi d'aplicar dues mides en la seva valoració dels països i decideixi, com és de justícia, declarar Israel, mentre no canviï la seva política, "Estat no-grat".

Cap a un procés constituent republicà

Aquest 14 d’abril està emmarcat dins del procés de confrontació social més important als darrers 3 anys, com l’ha posat de manifest l’èxit de la darrera Vaga General i les multitudinàries manifestacions en tot l’Estat. Els efectes d’aquesta crisi -econòmica, social i institucional- permeten constatar els evidents elements de descomposició del Règim de 1978, i particularment de la institució monàrquica, conseqüència del procés de l’anomenada Transició. I això no només pels casos de corrupció que afecten directament a la dita Casa reial, sinó per la vulneració –dia rere dia- dels seus continguts socials; inclosos la seva pèrdua de sobirania, en benefici dels interessos dels anomenats mercats financers, és a dir, dels grans inversors que constitueixen la columna vertebral del sistema capitalista.

Per tot açò, en aquests darrers anys s’han anat incrementant en amplis sectors socials l’estima per valors i propostes polítiques que puguin anar configurant un moviment profund que, des de baix, estableix les bases constituents d’un procés federal i republicà que permeti recuperar els valors democràtics i socials. Açò suposa un esforç col·lectiu per elaborar un pacte de mínims, on hi puguin confluir totes les voluntats polítiques i socials en un segon procés de Transició.

El nou model republicà no por ésser una mera continuïtat de les dues anteriors repúbliques, sinó que cal que representin la voluntat d’aquesta nova societat emergent, que reivindica una democràcia radical i una voluntat de participació activa de la ciutadania en la gestió pública. Que sigui capaç de conjugar la voluntat d’autogovern de Catalunya i d’altres comunitats amb la necessària solidaritat pròpia d’un model d’Estat federal, construït lliurement, entre totes i tots, des de baix.

Hem de seguir construint aquesta segona transició, que condueixi a la constitució d’un model federal, basat en un nou bloc històric, on conflueixin no només les organitzacions d’esquerres, sindicats, moviments socials, etc, sinó totes i tots els ciutadans sense afiliació que aspiren a recuperar una societat democràtica; i molt particularment a aquells sectors socials que estan patint més directament la crisi i, per pròpia experiència, van prenent consciència de la necessitat d’un canvi institucional, d’altra forma de fer política, com un element fonamental per donar una sortida socialment justa a l’actual situació.

Des de la Xarxa Socialista Unificada de Catalunya fem una crida a treballar activament, no només en funció de la data històrica del 14 d’abril, sinó com una acció quotidiana i perllongada per anar configurant aquest nou futur social republicà.

Us convidem a participar en les Comissions Constituents, en el treball de les diferents organitzacions republicanes, amb la voluntat d’establir vincles unitaris, en la necessària promoció d’iniciatives republicanes en les institucions públiques i en la visualització social del conjunt del moviment republicà.

Aquesta IIIa República no esdevindrà per accident. Serà el resultat de l’esforç des de la base del conjunt de la societat, com alternativa al procés de descomposició de l’actual sistema. Però junt a tot això cal una decidida voluntat política unitària, una tasca cultural i social, per avançar el més ràpidament possible en la construcció d’aquest model republicà.

Manifest Vaga General 29M

OCTAVETA EN PDF

Contra la Reforma Laboral i les Retallades: Vaga General!

Si no lluitem, ho perdem tot!

La Reforma Laboral del govern PP és la major agressió als drets laborals des de la dictadura. Suposa: acomiadament més fàcil i barat; la possibilitat de retallades de sou i el canvi de condicions laborals (categoria, horari, salari..) de manera unilateral encara que l’empresa tingui beneficis; via lliure als expedients de regulació d’ocupació que obrirà la porta a les deslocalitzacions; anul·lar la negociació col·lectiva amb facilitats per desvincular-se dels convenis; contractes precaris per als joves; agressions contra el treball femení i la conciliació familiar, etc...

La destrucció dels drets laborals se suma a les retallades dels serveis públics d’educació i sanitat. Unes retallades que encara s’agreujaran després de les eleccions andaluses, quan finalment el govern desvetlli els seus Pressupostos. Mentre la banca continua rebent milers de milions per sanejar els seus forats especulatius i la despesa militar segueix menjant-se gran part del Pressupost públic.

Aquestes agressions pretenen revertir les conquestes socials del segle XX i redistribuir la riquesa de manera injusta i insostenible. La Reforma no crearà ocupació, al contrari, suposarà més acomiadaments i més depressió econòmica.

Fins ara, l’aposta pel diàleg social dels sindicats majoritaris ens ha dut de derrota en derrota. Desprès de l’èxit de la vaga del 29S van arribar al pacte de pensions de 2011, on s’imposava la jubilació als 67 anys, amb la idea equivocada que un mal pacte ajudaria a no patir més agressions. L’error es va repetir amb el pacte sobre salaris, que imposava la pèrdua de poder adquisitiu. Aquests acords es varen firmar sense consultar, ni a les bases sindicals, ni als treballadors en assemblees. aquesta estratègia ha fracassat completament. Les repetides concessions no han frenat les agressions i han desprestigiat al sindicalisme de classe davant de milers de treballadors. La no confrontació, tant sols ha debilitat els sindicats i la classe obrera.

Cal tornar al sindicalisme de lluita, basat en la mobilització i l’organització dels treballadors. L’únic camí que ens queda és assumir col·lectivament un nou protagonisme que implica una activa i continua participació en la informació, la definició de plataformes reivindicatives, la mobilització i l’organització a partir dels centres de treball i els mecanismes horitzontals de col·laboració, incloent les noves tecnologies de participació. Cal unitat d’acció, crítica constructiva, consens entre treballadors i transparència total en la negociació. Cal recuperar els valors de la solidaritat i l’acció general que va més enllà del marc de l’empresa. Cal canviar la manera burocratitzada de cert sindicalisme i reactivar les millors formes del moviment laboral, sense oblidar mai que són els grans financers i especuladors l’enemic que ha contaminat el millor de les nostres tradicions, ha subornat, ha desmobilitzat, ha enganyat i ha estafat a les classes productives del país.

El govern de Rajoy en un atac de prepotència, ja donava per descomptada la vaga. Volia menysvalorar els efectes d’un dia de Vaga General i donar la lluita per acabada el dia 30. Nosaltres no podem seguir el seu joc, ni permetre que ningú el segueixi. Cal transformar aquesta Vaga General en l’inici d’un nou procés. Lluny de considerar-la un punt final d’expressió de justificada ràbia, ha de ser el punt de partida d’una lluita sostinguda en el temps.

Cal que aquesta Vaga sigui una gran demostració de la nostra força, que permeti reconèixer-nos en la immensa potencial capacitat d’acció que tenim. És possible una societat sense banquers, però mai ha existit una societat sense treballadores i treballadors.

S’estan creant comitès de vaga als barris, als centres d’ensenyament i serveis públics. Estan naixent moviments nous, com Marea Groga a l’ensenyament, plataformes d’usuaris, assemblees de professionals o aturats, coordinadores i associacions en defensa de la cultura, la recerca, la gent gran o contra els desnonaments... Es tracta d’un procés que va començar el 15M i que s’estén capil·larment al conjunt de la societat. És necessari que aquesta organització continuï després del dia 29. És necessària la unitat sindical i social contra les agressions a las classes populars, sense sectarismes, però també sense concessions.

Les mesures de Rajoy i de CiU no arreglaran la situació, i aviat començaran a perdre recolzament social, amb la veritable cara de les seves mesures, que a més, no acabaran amb l’atur ni milloraran la situació de la classe obrera. El govern del PP és tornarà vulnerable, si la classe obrera pren el carrer, de manera sostinguda i demostra que hi ha alternativa i que la immensa majoria de la ciutadania, ara vergonyosament agredida, té capacitat d’imposar-la.

La vaga del 29 ha de ser el tret de sortida per a una nova fase de mobilitzacions, en la que no podem acceptar que ningú negociï amb els nostres drets. Però per a què això sigui viable, és necessari crear una nova cultura entre les classes subalternes per a constituir-nos com una estructura orgànica, inclusiva, participativa i solidària que des de baix conformi un nou empoderament de les grans majories, front al saqueig que els financers volen fer sobre la nostra societat.

Prenguem el protagonisme, dia a dia, espai a espai, paraula a paraula, colze amb colze, argumentant i convencent, cridant i protestant, amb solidaritat i fraternitat, amb intel·ligència i energia: defensem allò que és nostre i fermament exigim el manteniment de les conquestes dels nostres pares: Els nostres drets no es negocien!

Comunicat conjunt de S21 i XSUC

Socialisme 21 i Xarxa Socialista Unificada de Catalunya

Aquesta Vaga General ha estat un èxit
Ara toca continuar, ampliar la mobilització i la unitat fins la derogació del “Decretazo”

L’èxit de la Vaga general ha fet emmudir els centres financers europeus, mentres que els medis de comunicació més reaccionaris intentaven maquillar l’efecte contundent de la Vaga, els treballadors i les treballadores celebràvem, als carres ocupats durant llargues hores, la força indiscutible de la nostra classe quan es posa dempeus.

Comunicat sencer en pdf.

Manifest 8 de març

En pdf

La Xarxa Socialista Unificada de Catalunya s'adhereix als actes commemoratius i reivindicatius convocats en ocasió del dia 8 de març, Diada Internacional de la Dona Treballadora.

Si ens remuntem a l'origen d'aquesta commemoració, recordem que fou una comunista, Clara Zetkin, membre del Comitè Executiu de la Internacional Comunista des del 1921 i una de les fundadores del Partit Comunista d'Alemanya, la que proposa establir la Diada Internacional de la Dona en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes. Així, cal reivindicar el paper exercit pel moviment obrer en la lluita d'alliberament de les dones. Des dels utopistes, la dona s'ha incorporat a la lluita per la emancipació de la classe treballadora en peu d'igualtat amb els seus camarades masculins i això ha esperonat la pressa de consciència sobre la seva opressió i les reivindicacions de plena igualtat. Els sindicats i partits de classe han estat espais privilegiats de treball i lluita on les dones han pogut desenvolupar el seu potencial en defensa dels seus drets i els de la classe treballadora.

Però no tot han estat flors i violes en la relació entre moviment obrer i moviment feminista. S'ha de reconèixer el paper conservador que durant molt de temps les direccions, i en general els homes, d'organitzacions polítiques i sindicals d'esquerres han jugat relegant la resolució de la desigualtat de gènere a una futura societat sense classes amb el que objectivament es va aplaçar la lluita per objectius concrets a un futur que està per arribar. I l’autocrítica no és un exercici historicista, sinó que no podem obviar que encara avui en dia cal fomentar la pedagogia dins de les nostres pròpies files i lligar-nos amb el moviment feminista no institucionalitzat.

L’XSUC també vol denunciar el retrocés en els drets assolits durant dècades de lluita del moviment feminista a l'Estat espanyol per obra i gràcia del Partit Popular. El govern del Sr. Mariano Rajoy assumeix el poder amb tot un programa d'involució conservadora i neoclerical, que apunta amb totes les seves bateries contra la llibertat de les dones. No és acceptable una reforma de la llei de l'avortament que endureixi encara més les restriccions que tenen les dones per disposar de la seva maternitat; no és acceptable que es retallin programes i polítiques dirigides a eradicar la violència masclista i a protegir la vida de les dones (a Catalunya, des de principis d'any, ja han mort 8 dones víctimes de la violència masclista) i cal no oblidar que la contrareforma laboral afecta més a les dones en un mercat laboral on pateixen més temporalitat i pitjors condicions de treball i on, a més a més, la igualtat salarial i l'accés a càrrecs directius són objectius encara per assolir.

Així, toquen temps de lluita i denúncia per no retrocedir ni un pas en les fites que creiem ja consolidades i que la marea conservadora vol esborrar. En aquest any 2012, el 8 de març es més que mai un dia de reivindicació de la lluita del moviment feminista i de les dones que han batallat tota la seva vida pels drets socials, econòmics, polítics i sexuals que encara avui dia cal assegurar per continuar avançant. Fem una crida a la ciutadania i a la nostra associació a participar als actes d'aquest 8 de març convocats arreu de Catalunya per organitzacions feministes, sindicals i polítiques.

En denúncia de la repressió de la jornada de vaga del 29-m

La Xarxa Socialista Unificada de Catalunya (XSUC) considera que la jornada de Vaga General del 29 de març ha estat tot un èxit, tant pel que fa a les xifres de la pròpia aturada com per la magnitud de les diverses manifestacions que van recórrer les principals ciutats de Catalunya, i que van exemplificar que una ampla majoria social està farta que li facin pagar una crisi provocada per especuladors i banquers.

Condemnem la violència amb que s'ha empleat per la policia, a les ordres dels seus respectius responsables polítics, amb el clar objectiu de bloquejar l'acció dels piquets informatius per tal de fer fracassar la vaga. Aquesta estratègia repressiva és fruit d'una tàctica ben estudiada i, des de fa temps, orientada a desactivar la resposta de la classe treballadora i els sector populars davant les polítiques de desmantellament dels drets socials i laborals que apliquen tots els governs sotmesos a les directrius de la patronal i els mercats internacionals.

Mentre al final de la jornada del dia 29 de març el Ministeri de l'Interior i diversos departaments de Governació autonòmics feien declaracions en les que parlaven dels costos econòmics derivats dels incidents que es van produir, en cap moment van dir res de les persones que van resultar ferides de gravetat com a conseqüència d'intervencions policials brutals. Així, mentre enumeraven els costos derivats d'algun contenidor incendiat o per l'import que haurà de pagar la companyia asseguradora pels vidres de l'aparador d'Isidoro Alvárez (President d’El Corte Inglés, empresa històricament líder en repressió sindical), silenciaven que a Barcelona un manifestant va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma llençada a pocs metres de distància, que un altre membre d'un piquet va haver d'esser intervingut quirúrgicament en patir un cop de peu a la melsa per part d'un anti-avalot, que a Vitòria un treballador va acabar a l’UCI per un traumatisme fruit d'una càrrega de la policia, que una sindicalista de Cantàbria va patir diverses ganivetades per part d'un botiguer feixista, ... Fins i tot a la Plaça Catalunya de Barcelona els anti-avalots van fer servir màscares anti-fums en llençar pots de gas lacrimògen contra els manifestants. I això en quant a la repressió física, però a les conferències de premsa institucionals ningú no parla de l'autèntic piquet coactiu, el piquet empresarial, de la por dirigida a atemorir els treballadors per tal que no participessin de la vaga: a dos dies del dia 29 de març encara cal fer recompte dels companys i companyes acomiadats per defensar els seus drets laborals. I és que aquesta és la moral dels defensors de les retallades i portaveus dels capitalisme: la vida i la dignitat humana no són res davant els càlculs econòmics.

L’XSUC denuncia que aquesta política repressiva camina en paral·lel a la campanya de molts mitjans de comunicació dirigida a la criminalització del sindicalisme i els moviments socials d'oposició a les polítiques de retallada social, amb la intenció de crear un clima de suport social per a properes contra-reformes dirigides a la retallada de drets democràtics bàsics com el dret de vaga, de manifestació o llibertat d'expressió que el govern del PP i els seus socis tenen en cartera. Així ens trobem amb una divisió de tasques ben planificada: els uns disparen des dels seus reaccionaris editorials i els altres amb pilotes de goma i gasos lacrimògens.

Des de l’XSUC exigim la immediata posada en llibertat sense càrrecs de tots els membres de piquets i manifestants detinguts durant el dia 29 de març, a alguns dels quals els volen ingressar en presó preventiva per evitar la seva participació en les mobilitzacions previstes pel proper mes de maig. Demanem el processament de tots els agents dels Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Ertzaintza, ... implicats en accions que hagin derivat en lesions contra els companys i les companyes que participaren als piquets i les manifestacions. Novament exigim la dimissió de Felip Puig, sinistre protagonista de massa actuacions repressives durant els darrers mesos, que no ha tingut cap pudor en fer declaracions en termes militars dies abans de la Vaga General parlant que aquesta jornada seria “un camp d'entrenament per als violents”. Així ha estat, la violència policial ha tingut el seu laboratori de proves el dia 29.

Des de l’XSUC estem convençuts que la repressió no aturarà la voluntat de lluita de la classe treballadora i de la immensa majoria de la societat en defensa dels seus drets i d'un altre model de societat. I és que, en paraules de Julio Cortázar, nosaltres tenim clar que “cal comprendre qui posa en pràctica la violència... si són els que provoquen la misèria o els que lluiten contra ella”.